Dissabte
22 de febrer, els ametllers de la serra d’Espadà, impetuosos i arriscats, han
esclatat en flors, la primavera està tocant a la porta.
Hui
l’equip Comenius viatja a Almedíjar, un xicotet poble enclavat en el vessant
sud del Parc Natural més extens de la Comunitat Valenciana, la Serra d’Espadà
(31.180ha).
Alineat
al Nord de la Calderona, s’alça el gran massís muntanyós d’Espadà, una serra
solcada per ombrosos barrancs, on estan els més sorprenents boscos de sureres
del nostre territori.
A
les 9 del matí ens trobem en la plaça de l’església amb Vicente, un guarda del
parc. Ell ens acompanyarà en l’excursió i ens introduirà en les riqueses
naturals i els paisatges únics d’aquesta serra.
El
recorregut transcorre pel Barranc d’Almanzor, primer per una pista a la vora de
camps d’oliveres, ametllers i cirerers i, més tard, per un camí enmig d’un
bellíssim bosc de sureres.
Entre
fotos, explicacions i preguntes ens assabentem de la particular geologia de la
zona i de l’us que l’ésser humà ha fet dels recursos naturals, cóm des de temps
històrics s’ha servit d’allò que aquestes muntanyes l’han oferit: l’aigua de
les nombroses fonts, la fusta per fer carbó, el suro de les sureres, les olives
per fabricar oli…
Entre
llegendes fantàstiques i històries reals, ens trobem amb la castanyera màgica
dels 7 braços, un arbre de 500 anys que a penes podem envoltar entre les 15
persones del grup.
El
camí és llarg, a poc a poc la bellesa i la tranquil•litat que es respira ens
envaeix.
Hora
i mitja després de començar a caminar arribem a la font d’Almanzor, una font
d’aigua fresca i cristal•lina, coneguda i apreciada des dels temps dels
moriscos.
El
final del nostre recorregut està prop, un xicotet espai on les sureres,
vermelles i imponents, ens parlen del pas del temps i dels ritmes de la natura.
Els
troncs dels arbres, despullats i rojos, indiquen que a soles fa uns mesos hi ha
hagut una “saca” en aquesta zona, que s’ha tret el suro després d’uns 50 anys
de creixement de l’arbre.
La
natura es pren el seu temps per convertir-se en el bell espectacle del qual
avui hem sigut testimoni. Un espectacle orgànic i ben senzill que ens convida a
estimar i protegir la nostra terra.
